Metodologies per educar en diversitat

En les sessions d’Educació Física és fonamental la col·laboració i integració de tots els alumnes. Com afirma López, Pérez i Monjas (2007): “ diferents estudis i experiències en els últims 15 anys s’ha comprovat que el àrea d’Educació Física posseïx un gran potencial per facilitar la integració de l’alumnat en els centres”. Per aquest motiu, anem a seguir una serie de pautes per a que aquest requisit es porte a terme.

Per una banda cal identificar les necessitats específiques de l’alumne correctament per saber qué fer en cada cas, per tal que l'alumne no quede excluit i aïllat. Per tant, s'haurà d'adequar el tipus d'activitats al tipus d'alumnat en concret. Per altra banda, caldrà observar els canvis durant la realització per veure si realment funciona la nova proposta, a més de tindre certa consideració i paciència, ja que hem de tindre en compte que tots són capaços d'aconseguir-ho amb èxit, però cadascú al seu ritme.

En concret, la nostra alumna, la qual té un braç trencat, tindrà certes limitacions posat que l'Unitat Didàctica gira entorn als moviments del cos i el reconeixement d'ells, però no impediments. D'aquesta forma, l'alumna podrà participar com la resta de companys en les activitats, encara que evidentment hi ha activitats que no es puguen adaptar degut a la gravetat de la lesió i el risc que pot suposar un colp mínim en el braç afectat. Per tant, si una activitat programada suposa un elevat perill per a l’alumna aquesta no la realitzarà, en eixe cas pot realitzar altres activitats que dependran del contingut de l’activitat com poden ser: ajudar als companys mitjançant indicacions, ajudar al mestre amb el control de la classe o prendre notes de la sessió (si el braç que no té trencat és amb el que escriu). A més, en el cas de que l’adaptació siga possible haurem de posar especial atenció en ella, ja que presenta algunes dificultats i si en algún moment realitza accions que poden suposar un risc haurem d’intervindre inmediatament, ja que una caiguda seua amb el braç trencat pot esdevenir un problema seriós.

Respecte a l'alumne amb hiperactivitat hem de tindre en compte que és un alumne que requereix més atenció que la resta. Per tant, utilitzarem diferents mètodes per que arribe a l’objectiu de l’activitat, de la mateixa manera que la resta dels seus company. Uns d’aquestos mètodes seran: remarcar amb freqüència allò que s'ha de fer, explicar les diferents activitats amb entusiasme, misteri, tons de veus diferents... D’aquesta manera, aconseguirem cridar la seua atenció i, per tant, que es concentre i no es distraga en altres coses. A més a més, caldrà remarcar en quin moment és hora d'escoltar i reflexionar, en quin moment és hora de realitzar moviments en calma i tranquil•litat, i quan es pot descarregar tota l'energia i realitzar l'activitat lliurement. L'importància de remarcar-ho és perque tenen la costum de moure's descontroladament, abandonar el lloc on s'ha d'estar quiet, parlar, botar i còrrer en situacions inapropiades, i principalment té gran dificultat en concentrar-se en allò que se li demana, ja que actua com si estiguera "impulsat per un motor".